Viu en 3D
La visió és un procés complex i fonamental. Les dues terceres parts de la informació que rebem és pel sentit de la vista.
El desenvolupament de la visió inclou la capacitat d’utilitzar a la vegada els dos ulls de forma efectiva i coordinada per identificar, interpretar i entendre la informació visual.
L’eficàcia del sistema visual depèn de la capacitat de l´individu de coordinar la visió binocular, l´acomodació ocular i moure els ulls de forma coordinada per seguir un estímul o saltar un punt d’interès a un altre (motilitat ocular).
El sistema visual humà funciona de manera binocular, és a dir, disposem de dos ulls que, degut a la seva separació horitzontal reben dues imatges d’una mateixa escena amb punts de vista diferents.
Les imatges que arriben al cervell és fusionen, percebent-se com una única imatge, com si els dos ulls semblessin un de sol, i són interpretades com una sensació espaial i amb profunditat anomenada visió estereoscòpica o 3D.
Aquesta habilitat visual es important per el càlcul de distancies. Una persona que no tingui visió 3D pot tenir problemes en la conducció per calcular la distancia al avançar un cotxe, o per exercir algunes professions com cirurgia, arquitecte, pilot....
Per gaudir d'una bona visió estereoscòpica, els dos ulls han de tenir una bona agudesa visual (el que anomenem “bona vista”) i han de dirigir-se simultàniament al mateix punt d’observació (els moviments oculars han de ser precisos i estar ben coordinats).
N´hi ha prou en que un dels dos ulls no funcioni correctament, o amb que tots dos perdin la seva coordinació, per impedir aquest fusió de les imatges i que desaparegui la visió en 3D o estereoscòpica.
L´Associació Americana d´Optometría calcula que fins a un 56% de les persones entre els 16 i els 36 anys podrien tenir un problema en la seva visió binocular.
La visualització de la pel·lícula en 3D no serà òptima per exemple amb la presencia d´una diferència de vista entre un ull i l´altre o per una graduació errònia.
A una determinada distancia per davant o darrera d´un punt de fixació es produeix la visió doble o diplopia dels objectes. Aquest fenomen es pot comprovar fàcilment col•locant un dit davant dels ulls, i si ens fixem en el dit veurem els objectes més llunyans desdoblats i si ens fixem en un objecte més allunyat del dit veurem dos dits.
La visió binocular esta molt lligada a l´acomodació i la motilitat ocular.
L´acomodació ocular es la capacitat que té el sistema visual per enfocar els objectes i mantenir aquesta capacitat d´enfocament al canviar la mirada de lluny a prop o al revés. Aquesta habilitat visual es important per els estudiants a classe per poder enfocar quan passen de mirar del llibre o del paper (visió de prop) a la pissarra (visió de lluny) i a l'inrevés.
La motilitat ocular ens ajuda a moure els ulls de forma coordinada, Hi ha tres tipus de moviment oculars:
- Fixació ocular. Es la capacitat per mantenir l´atenció visual sobre un estímul. Aquesta habilitat ens permet discriminar els objectes.
- Seguiments. Son els moviments oculars que realitzem per mantenir la fixació sobre un objecte en moviment. Son importants en els esports, per exemple seguir la pilota en moviment.
- Moviments sacàdics. Son els moviments que realitzem al passar de mirar un estímul a un altre. Els utilitzem en la lecto-escriptura. Si aquests moviments no son adequats afecta especialment a la comprensió lectora i això es molt freqüent en els nens amb problemes en el rendiment escolar.
Si el sistema visual no es forma adequadament amb l’edat, interferirà en el procés d’aprenentatge. La primera manifestació tindrà lloc en l’edat escolar amb una manca d’interès del nen en la lectura perquè no és capaç d’assimilar adequadament la informació visual que rep.